EL QUADRE

Aquell quadre era magnífic. Segurament, el millor de l'exposició. En ell, s'hi podia apreciar una gran i elaborada posta de sol en el mar, amb tons rogencs, ataronjats, rosencs... Fins hi tot, es podien diferenciar petits esquitxos de color verd. El sol, que ocupava la major part del quadre, tenia un to taronja elèctric, amb alguns núvols fugissers navegant-t'hi a sobre, intentant robar-li el protagonisme.

Foto formada per dos imatges tretes de 2 webs diferents:

FOTO QUADRE: www.cuadrosretro.com

FOTO FIGURA: http://revistapeso.com

Des de la primera mirada que em va captivar. Tenia alguna cosa especial, única, que feia que em vinguessin a la ment tots els records, un a un, de la meva adolescència. Aquell estiu del 96, quan vaig descobrir l'amor vertader per primer cop. Podia notar cada pinzellada que havia fet el pinzell, i cada una d'elles em recordava la Clara. Els tons rogencs, com el seu vestit de platja que portava dia sí, dia també; els tons verds, com els seus ulls maragda, amb perfecta combinació amb la seva melena rossa, brillant com el sol. El mar, rebel i energètic, reflectia perfectament el seu entusiasme, la seva vitalitat, el seu somriure permanent. Semblava que tot estigués perfectament connectat i entrellaçat. Va ser llavors quan em vaig fixar en el gargot de sota a la dreta, on hi havia gravades les paraules "Aquell estiu del 96. Clara". Era ella, la Clara.
La meva Clara.