QUE GUAPA QUE ERA!

                            FOTO: www.demedicina.com

EL RETROBAMENT

El soroll que feien les fulles seques en trepitjar-les em feia posar encara més nerviosa. L’única cosa que em tranquil·litzava era saber que el tornaria a veure, després de tants anys separats. Per fi vaig reconèixer el final del camí de sorra i vaig veure el moll. Una onada de records em va invadir la ment, intentant ofegar-me. Em veia de petita, amb ell, el meu pare, agafant-me fort per la cintura per després deixar-me anar lluny i amb força cap a l’aigua. Un somriure se’m va dibuixar al rostre, moviment que no li va passar desapercebut.

FOTO DE: www.fondosypantallas.com

- Laura, has tornat. Vas rebre la carta que et vaig enviar?

Estava dret, al moll, amb la seva camisa de quadres fosca, exactament com el recordava. I sí, havia rebut la seva carta. En ella explicava què havia fet durant aquests anys separats. Perquè havia tornat al lloc de la meva infantesa. Es veu que simplement volia recordar. El meu pare sempre havia estat enganxat a les drogues, i això li va deixar uns buits a la ment importants que volia tornar a emplenar amb records.

- Sí, papa. He tornat, he tornat per quedar-me. Per què no recuperem el temps perdut? – vaig dir, mentre començava a córrer cap a ell per empènyer-lo dins l’aigua. Com l’havia trobat a faltar! 

EL QUADRE

Aquell quadre era magnífic. Segurament, el millor de l'exposició. En ell, s'hi podia apreciar una gran i elaborada posta de sol en el mar, amb tons rogencs, ataronjats, rosencs... Fins hi tot, es podien diferenciar petits esquitxos de color verd. El sol, que ocupava la major part del quadre, tenia un to taronja elèctric, amb alguns núvols fugissers navegant-t'hi a sobre, intentant robar-li el protagonisme.

Foto formada per dos imatges tretes de 2 webs diferents:

FOTO QUADRE: www.cuadrosretro.com

FOTO FIGURA: http://revistapeso.com

Des de la primera mirada que em va captivar. Tenia alguna cosa especial, única, que feia que em vinguessin a la ment tots els records, un a un, de la meva adolescència. Aquell estiu del 96, quan vaig descobrir l'amor vertader per primer cop. Podia notar cada pinzellada que havia fet el pinzell, i cada una d'elles em recordava la Clara. Els tons rogencs, com el seu vestit de platja que portava dia sí, dia també; els tons verds, com els seus ulls maragda, amb perfecta combinació amb la seva melena rossa, brillant com el sol. El mar, rebel i energètic, reflectia perfectament el seu entusiasme, la seva vitalitat, el seu somriure permanent. Semblava que tot estigués perfectament connectat i entrellaçat. Va ser llavors quan em vaig fixar en el gargot de sota a la dreta, on hi havia gravades les paraules "Aquell estiu del 96. Clara". Era ella, la Clara.
La meva Clara.